Francesc Ferrer i Guàrdia (1859 - 1909) va ser un important pedagog lliurepensador català. Va crear l'Escola Moderna (1901-1906) que va significar una posada en pràctica de la seva pedagogia llibertària.
Va ser afusellat a Montjuïc després de ser condemnat, sense proves, per un tribunal militar que el va declarar culpable d'haver sigut partidari i principal instigador de la revolta coneguda com a Setmana Tràgica.
Aquest llibre reivindica tretze dones que van jugar-se la pell en la Guerra Civil Espanyola, moltes d’elles gairebé desconegudes encara avui. Procedien d’arreu d’Europa, fugint del nazisme o perseguint un alè de llibertat personal i creativa, totes elles refermant el seu compromís profund contra el feixisme emergent. Barcelona i Catalunya van ser un imant poderós perquè s’hi estava gestant una esperançadora revolució social.
Algunes van agafar les armes el mateix juliol de 1936 i van desplaçar-se al front com a milicianes. Altres van lluitar a la rereguarda amb el que sabien fer: escrivint, fotografiant, impartint classes, fent articles de propaganda, organitzant, treballant d’infermeres… Entre elles, Margaret Michaelis, Mary Low, Simone Weil, Emma Goldman, Clara Thalmann, Kati Horna, Nancy Cunard… Per a la majoria d'elles, el temps passat a Catalunya —enmig de la convulsa batalla de les armes i les ideologies— va ser el període decisiu de les seves vides.
***
Dolors Marín Silvestre (l'Hospitalet de Llobregat, 1957) és una doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya i l'organització de grups d'afinitat anarquista.
Experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis, ha realitzat treballs a la Universitat de París - Sorbonne i ha treballat en diversos mitjans audiovisuals. Els seus estudis s'han centrat en la formació de la cultura llibertària a Catalunya, els grups d'afinitat i la resistència armada al franquisme. Col·labora amb l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya en l'àmbit de memòria històrica.
Obres publicades
«Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes». Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004.
«Editorial Nova Terra: un referent». Barcelona: Mediterrània, 2004.
«Ministros anarquistas: la CNT en el gobierno de la II República (1936-1939)». Barcelona: Nuevas Ediciones de Bolsillo, 2005.
«Clandestinos». Barcelona: RBA, 2006.
«La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna». Madrid: La Esfera de los Libros, 2009.
«Memòria històrica dels ateneus a Catalunya: un patrimoni de pràctica associativa i una història que cal rescatar». Barcelona: Fundació Ferrer i Guàrdia, 2010.
«Anarquistas, un siglo de movimiento libertario en España». Ariel, 2011.
«El cambio de la imagen de la mujer en el siglo XX: Del ángel del hogar al ángel exterminador. Mujeres contra la guerra en el espacio urbano de Barcelona durante la Semana Trágica (Barcelona, 1909)». Dins: Molas Font, María Dolors (ed.). «De las mujeres, el poder y la guerra. Historia y creación». Barcelona: Icaria, 2012.
«Anarquismo: una introducción». Ariel, 2014. ISBN 978-8434417885.
«Quico Sabaté: antibiografía de un maquis anarquista con cien años de historia». Dins: Vargas Golarons, Ricardo [coordinador]. «Quicó Sabaté i la guerrilla anarquista». Barcelona: Descontrol: 2015.
«La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936)». Palma: Lleonard Muntaner, 2016.
«Libertarias. Femmes anarchistes espagnoles». França: Anda-éditions, 2017.
«Anselmo Lorenzo. Del educador y librepensador al científico social». Dins: Anselmo Lorenzo (1914-2014): en el alba del anarquismo. Mallorca: Calumnia, 2017.
«Espiritistes i lliurepensadores: Dones pioneres en la lluita pels drets civils». Madrid: Maeva, 2018.
«10 Escenarios de la memoria. Mujeres Obreras en el Raval». Barcelona: Associació Cultural El Lokal, 2020.
Amb Jordi Martí Font. «Breu història de l'anarquisme als Països Catalans». Pagès editors, 2021.
Presentació del llibre «Bandera negra. Rediscutiendo el anarquismo» de Felipe Corrêa, a càrrec d'Hèctor Martínez.
L'objectiu d'aquest llibre és presentar un text que introdueixi una discussió sobre qüestions fonamentals de l'anarquisme, que pugui funcionar com una guia contemporània de lectura i oferir claus de comprensió sobre el tema. des d'una perspectiva contemporània i científica. Una guia indispensable per explorar els debats que han modelat el pensament anarquista i entendre el paper crucial en la lluita de la classe treballadora al llarg de tot el globus. Presentación del libro «Bandera negra. Rediscutiendo el anarquismo» de Felipe Corrêa, a cargo de Hèctor Martínez.
Josep Llunas i Pujals va ser el primer líder anarquista català. Amb aquesta autoritat podem parlar d’una de les figures cabdals de l’anarquisme en la Catalunya de finals del segle XIX. Llunas va fundar i dirigir la revista «Tramontana», una publicació referent dins del moviment anarquista, en què recull els seus pensaments sobre la societat de l’època.
Nascut l’any 1852 a Reus, Llunas va rebre les seves primeres influències anarquistes durant el període del Sexenni Democràtic (1868-1874). Des de ben jove va desenvolupar un pensament ideològic que es vertebrava sobre dos idees fonamentals. Per una banda, la transformació de la societat a l’anarquisme, i per una altra el col·lectivisme associatiu. Llunas va ser un dirigent anarquista que va defensar l’acció pública, l’organització sindical i la col·laboració entre les forces d’esquerra, però que a la vegada defugia la violència i l’acció insurreccional pròpia de l’anarquisme. Entenia que l’economia havia d’acabar per esdevenir col·lectivista i des del seu internacionalisme va defensar l’ús del català. Llunas és un referent en aquest sentit. En una època en què el català era un idioma de segones, el líder anarquista emprava el català en les seves conferències, en els seus articles periodístics i al llarg de la seva obra acadèmica.
Llunas va formar part de la primera generació d’obrers internacionalistes. Es va nodrir d’aquests pensaments en l’ambient republicà de l’Ateneu Català de la Classe Obrera. Tot i això, no va militar en un sindicat anarquista fins després de l’adhesió de la seva societat d’ofici, la Societat Solidària d’Obrers Impressors, a la Primera Internacional. Més tard, Llunas assumirà un rol cabdal dins de l’internacionalisme català. L’any 1872 esdevindrà secretari de l’exterior del Consell de la Federació Local de Barcelona. Tot i que era fonamentalment bakunista i internacionalista, no seguia les actituds insurreccionaries i antirepublicanes de la direcció del FRE, el sindicat que liderava el moviment anarquista a Espanya en aquell moment. Llunas era més pròxim a les idees de retorn a la Primera República i fins i tot s’arriba a afiliar voluntàriament en la guerra contra els carlins a Caldes de Montbui (1873). Amb el cop d’estat del general Pavia l’any 1874, Llunas, com la major part del moviment obrer, va passar a viure en la clandestinitat. Tanmateix, el silenci de Llunas no va durar massa temps, ja que l’any 1881 convençut que calia tornar a organitzar el moviment sindical, va fundar la renovada FTRE.
El naixement de la publicació periòdica «La Tramontana», dirigida per Josep Llunas, marcarà un abans i un després en la trajectòria professional de l’intel·lectual. La revista que va arribar a publicar 711 números, entre el 1881 i el 1896, ens permeten aprofundir en la visió políticosocial de Llunas i en la història de Catalunya del darrer terç del segle XIX. La Tramontana va ser un fenomen social en si mateix, ja que la publicació es va convertir en el nexe d’unió dels diferents moviments d’oposició contraris a la Restauració borbònica. Tot i que tradicionalment la publicació ha estat descrita com una revista anarquista, també va acollir pensaments i opinions republicanes, federalistes, maçones, anticlericals o catalanistes.
Malauradament, dos atemptats anarquistes acabarien indirectament amb la publicació. L’atemptat contra el Teatre del Liceu el novembre de 1893 va ser un cop dur per la revista. Llunas serà detingut per formar part del moviment anarquista i la publicació quedarà suspesa fins a nou avís. Tot i això, «La Tramontana» va tornar a editar-se, però aquest cop de forma intermitent. Finalment, l’atemptat de Processó de Corpus de l’11 de juny de 1896, i la creixent persecució de tots els elements anarquistes per part del govern de la restauració, van obligar a clausurar definitivament la publicació. Tot i que es van produir alguns intents per editar de nou la revista en els anys 1903, 1907 i 1913, cap d’ells va prosperar amb èxit. Durant els quinze anys en què es va prolongar la publicació, hi van col·laborar articulistes reconeguts de l’època com Eudald Canibell, Cels Gomis i Anselmo Lorenzo.
Llunas, de bracet amb «La Tramontana», va ser un dels líders del lliurepensament, un corrent politicosocial que va aflorar a Catalunya en l’últim terç del segle XIX. Aquest moviment, que combatia contra l’església i l’estat borbònic, acollia totes les posicions progressistes contràries a la Restauració. Ideologies tan oposades com la maçoneria, el republicanisme, el catalanisme, el federalisme i l’anarquisme compartien espai polític sota els paraigües de «La Tramontana».
Llunas com a ideòleg i «La Tramontana» com a mitjà van ser dos elements cabdals per impulsar aquest moviment.
https://www.nuvol.com/llibres/assaig/...
Malalai Joya (en persa: ملالی جویا) es una política afgana nacida en 1978.
