9/09/26

«Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna» / Conferència d’Emili Cortavitarte

 Francesc Ferrer i Guàrdia (1859 - 1909) va ser un important pedagog lliurepensador català. Va crear l'Escola Moderna (1901-1906) que va significar una posada en pràctica de la seva pedagogia llibertària. 

Va ser afusellat a Montjuïc després de ser condemnat, sense proves, per un tribunal militar que el va declarar culpable d'haver sigut partidari i principal instigador de la revolta coneguda com a Setmana Tràgica.


«Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936-1939)



Aquest llibre reivindica tretze dones que van jugar-se la pell en la Guerra Civil Espanyola, moltes d’elles gairebé desconegudes encara avui. Procedien d’arreu d’Europa, fugint del nazisme o perseguint un alè de llibertat personal i creativa, totes elles refermant el seu compromís profund contra el feixisme emergent. Barcelona i Catalunya van ser un imant poderós perquè s’hi estava gestant una esperançadora revolució social.

Algunes van agafar les armes el mateix juliol de 1936 i van desplaçar-se al front com a milicianes. Altres van lluitar a la rereguarda amb el que sabien fer: escrivint, fotografiant, impartint classes, fent articles de propaganda, organitzant, treballant d’infermeres… Entre elles, Margaret Michaelis, Mary Low, Simone Weil, Emma Goldman, Clara Thalmann, Kati Horna, Nancy Cunard… Per a la majoria d'elles, el temps passat a Catalunya —enmig de la convulsa batalla de les armes i les ideologies— va ser el període decisiu de les seves vides.

***

Dolors Marín Silvestre (l'Hospitalet de Llobregat, 1957) és una doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya i l'organització de grups d'afinitat anarquista.

Experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis, ha realitzat treballs a la Universitat de París - Sorbonne i ha treballat en diversos mitjans audiovisuals. Els seus estudis s'han centrat en la formació de la cultura llibertària a Catalunya, els grups d'afinitat i la resistència armada al franquisme. Col·labora amb l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya en l'àmbit de memòria històrica.

Obres publicades

«Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes». Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. 

«Editorial Nova Terra: un referent». Barcelona: Mediterrània, 2004.

«Ministros anarquistas: la CNT en el gobierno de la II República (1936-1939)». Barcelona: Nuevas Ediciones de Bolsillo, 2005.

«Clandestinos». Barcelona: RBA, 2006.

«La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna». Madrid: La Esfera de los Libros, 2009.

«Memòria històrica dels ateneus a Catalunya: un patrimoni de pràctica associativa i una història que cal rescatar». Barcelona: Fundació Ferrer i Guàrdia, 2010.

«Anarquistas, un siglo de movimiento libertario en España». Ariel, 2011. 

«El cambio de la imagen de la mujer en el siglo XX: Del ángel del hogar al ángel exterminador. Mujeres contra la guerra en el espacio urbano de Barcelona durante la Semana Trágica (Barcelona, 1909)». Dins: Molas Font, María Dolors (ed.). «De las mujeres, el poder y la guerra. Historia y creación». Barcelona: Icaria, 2012.

«Anarquismo: una introducción». Ariel, 2014. ISBN 978-8434417885.

«Quico Sabaté: antibiografía de un maquis anarquista con cien años de historia». Dins: Vargas Golarons, Ricardo [coordinador]. «Quicó Sabaté i la guerrilla anarquista». Barcelona: Descontrol: 2015.

«La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936)». Palma: Lleonard Muntaner, 2016.

«Libertarias. Femmes anarchistes espagnoles». França: Anda-éditions, 2017.

«Anselmo Lorenzo. Del educador y librepensador al científico social». Dins: Anselmo Lorenzo (1914-2014): en el alba del anarquismo. Mallorca: Calumnia, 2017.

«Espiritistes i lliurepensadores: Dones pioneres en la lluita pels drets civils». Madrid: Maeva, 2018. 

«10 Escenarios de la memoria. Mujeres Obreras en el Raval». Barcelona: Associació Cultural El Lokal, 2020.

Amb Jordi Martí Font. «Breu història de l'anarquisme als Països Catalans». Pagès editors, 2021.

9/02/26

Presentació del llibre «Bandera negra. Rediscutiendo el anarquismo» de Felipe Corrêa

Presentació del llibre «Bandera negra. Rediscutiendo el anarquismo» de Felipe Corrêa, a càrrec d'Hèctor Martínez.

L'objectiu d'aquest llibre és presentar un text que introdueixi una discussió sobre qüestions fonamentals de l'anarquisme, que pugui funcionar com una guia contemporània de lectura i oferir claus de comprensió sobre el tema. des d'una perspectiva contemporània i científica. Una guia indispensable per explorar els debats que han modelat el pensament anarquista i entendre el paper crucial en la lluita de la classe treballadora al llarg de tot el globus. Presentación del libro «Bandera negra. Rediscutiendo el anarquismo» de Felipe Corrêa, a cargo de Hèctor Martínez.
El objetivo de este libro es presentar un texto que introduzca a una discusión de estas cuestiones fundamentales del anarquismo, que pueda funcionar como una guía contemporánea de lectura y ofrecer claves de comprensión sobre el tema. Una guía indispensable para explorar los debates que han moldeado la doctrina anarquista y entender su papel crucial en la lucha de la clase trabajadora a lo largo de todo el globo.


QUI SOM, QUÈ OFERIM?

Centre d'Estudis Llibertaris «Josep Padilla» - Terrassa

El Centre d'Estudis Llibertaris «Josep Padilla» —vinculat a Sindicat d'Activitats Diverses de la CGT de Terrassa— té com a una de le...